EMBOLICA QUE FA FORT

De Kosovo no us en puc dir gran cosa més, perquè l’embolic és considerable. Hi ha declaracions per a tothom i una voluntat quasi unitària de demostrar que la independència no és raonable i ningú relaciona la independència de Kosovo amb la guerra dels Balcans. Europa, quan pensa en Kosovo, ho fa en clau interior de cada país, ho això diuen, és clar, perquè si pensessin en el conjunt, haurien de reconèixer que durant la guerra dels Balcans no van actuar.

Dels estudiants, hi ha un vídeo a la xarxa força il•lustratiu per completar les informacions. Déu n’hi do. L’estratègia del canvi de recorregut de l’última manifestació boníssima. Bolonya no és el mal de tots els desastres en qüestió educativa. Algú no ha fet la feina, no ha explicat el tema amb els detalls. Bolonya no és res més que l’intent d’organitzar un espai europeu de l’educació superior. La política de beques, el preu dels crèdits, dels màsters..., és responsabilitzat de cada govern. Europa no imposa el preu de les taxes universitàries, ni la dispersió de les manifestacions, això és cosa nostra.

En relació amb el català, el ple del Parlament Europeu ha tret totes les il•lusions als esforços realitzats del PP en la comissió de cultura, per tal d’aconseguir que la immersió lingüística fos declarada una pràctica educativa no apropiada. Ara suposo que ja no els interessa el tema, l’han canviat per un altre: la futura llei de l’avortament.

Unes mini vacances són un temps molt apropiat per a la reflexió de tot tipus.

UNA SETMANA ATAPEÏDA

La setmana passada començava com sempre, amb opinions sobre la crisi i les possibles solucions, però, a partir de dimecres les notícies excepcionals s’amunteguen.

Dimecres, la policia autonòmica entrà a la UB i acabà amb quatre mesos d’ocupació per part d’uns joves amb la pretensió de derogar els acords de Bolonya. Els enfrontaments, més propis d’altres temps, van acabar amb un nombre important de ferits entre estudiants, ciutadania, policia i 30 periodistes. Aquest cop les critiques al conseller Saura li han caigut per totes bandes, inclòs les de les pròpies files. A més a més, incomprensiblement va fer pública l’oferta quantitativa del finançament, la qual cosa també ha provocat tot tipus de comentaris. Era una cortina de fum o una estratègia ben calculada? No ho sé.

Més tard, coneixíem el resultat del referèndum (UGT) de SEAT, el referèndum de la divisió sindical i amb el resultat a favor de la proposta arribà també la unitat de les centrals (UGT-CCOO). Estem més a prop de la producció del nou model?

Quasi coincident en el temps, (dijous) els mestres anaven a la vaga -tres en un any- per mostrar el rebuig -no a Bolonya- sinó a la llei catalana d’educació, per un seguit d’aspectes que volen modificar i per tant negociar. Alguna cosa haurà de fer el Conseller d’Educació si vol la pau a les aules i al Parlament, per què la llei s’haurà d’aprovar? Què faran ER i IC al Parlament el dia de la votació si Ernest Maragall no modifica la llei?

Altra cop Kosovo, marxen, no marxen, ara potser serà d’aquí un any, de reconeixement res de res i de sortida immediata tampoc, de Kosovo, no de l’OTAN.

Com veieu la setmana ha estat distreta i insòlita. La Santa sembla que també ho serà, ja que les processons comptaran amb possibles protestes contra la futura llei de l’avortament. Fins la setmana vinent.

FUGINT DE L'AVORRIMENT

Fugint de l’avorriment i la monotonia de les notícies vaig decidir anar-me’n a Europa a veure el temps que feia i vés per on que vaig trobar notícies més pertorbadores que les publicades a casa.

La primera és de dijous 5 de febrer. És una resolució de recomanació a tots els països de la UE perquè reconeguin la independència de Kosovo. La recomanació es va aprovar amb 424 vots a favor, 133 en contra i 24 abstencions. Dels 27, hi ha 5 països que encara no ho han fet: Grècia, Xipre, Romania, Eslovènia i Espanya. De Grècia i Xipre ho entenc, de Romania i Eslovènia també, però d’Espanya? Ja sé que els arguments explicats són que vulnera la legalitat vigent, però és un argument massa feble. A la resta de països, majoria, 22, no els preocupa la legalitat vigent?


La segona, fa pocs dies es va aprovar un informe a favor del multilingüisme a la comissió de cultura. L’eurodiputat del PP Luís Herrero aprofità per introduir una esmena en contra de la immersió lingüística i el dret a escollir la llengua d’aprenentatge. Mentre els eurodiputats catalans volien suprimir tota referència a la immersió lingüística, els eurodiputats espanyols es van abstenir. Caòtic. Resultat, s’aprova l’informe. Si la memòria a curt termini no em falla, el Consell d’Europa valorà positivament el programa d’immersió. Alguns països europeus han valorat l’experiència, Ara aquest informe s’ha d’aprovar al ple durant el mes de març. Si ho arribo a saber em quedo a casa.