DE LA CRISI: ELS SOUS DELS POLÍTICS I CÀRRECS DE CONFIANÇA ( I )

Les crisis són fonamentalment temps de canvis i de reformes. Els canvis poden afectar les butxaques, les idees, les creences i/o oportunitats. Si són curtes, hi ha petites reformes, passen aviat i deixen poca petjada, però si són llargues els canvis afecten la quotidianitat, l’estructura social i comença a manifestar-se la indignació de la població qüestionant moltes coses que fins ara convivien amb normalitat. L’any va començar amb la sol·licitud d’explicacions per part de Solidaritat Catalana(SI) sobre els complements dels alts càrrecs de la Diputació de Barcelona i sembla lògic després de retallar el sou a tiris i troians. Al mes de setembre, l’actual president de la Diputació de Barcelona, el senyor Salvador Esteve explicà que obrí una investigació per saber si el blindatge dels complements dels alts càrrecs de la Diputació s’ajusta a la legalitat vigent. Aquest blindatge es cobrava al llarg dels 10 anys posteriors a deixar el càrrec amb un disminució de la quantitat d’un 10% any rere any. La mesura es va aplicar des del 2004 fins al 2011. La investigació es va aprovar amb els vots de tots els partits menys el PSC. SI va demanar informació concreta: quantitats i nombre de persones afectades, davant la manca de resposta han posat una denúncia a la Fiscalia contra els quatre últims presidents de la Diputació i aquest tema ha comportat que es tractés a moltes tertúlies junt amb els sous dels càrrecs públics. Tothom està d’acord que els càrrecs públics han de tenir un sou digne com tots els mortals, però han de cobrar de més d’una institució? Quan apareix el tema als mitjans de comunicació es posa de manifest que no existeix la transparència adequada en una democràcia de més de trenta anys d’existència. Els polítics s’han rebaixat els sou, però cobren quantitats substancioses per l’assistència a reunions, comissions, dietes i desplaçaments que complementen més que sobradament el sou i que segurament respon a la incompatibilitat de cobrar més d’un sou de les institucions. En relació amb la quantia, segurament no hi hauria acord; els implicats creuen que és poca per a la responsabilitat que ostenten mentre la majoria de la ciutadania creu que és molta en comparació al sou mitjà, -en alguns casos és 5 vegades més. Els polítics han de cobrar un sou just i adequat a la tasca, la dedicació..., i si es vol comparar amb els sous del mercat, també s’hauran d’exigir qualificacions, eficàcia i eficiència de mercat, i aquí és on rau el conflicte, la majoria qüestiona la feina feta. L’última notícia relacionada amb sous ha estat el topall dels alts directius de les caixes que han estat rescatades amb diners públics, el topall és alt, molt alt, però possiblement serà una mesura que només afectarà uns mesos, fins a properes fusions que presumiblement es faran molt aviat. En definitiva, si es demana coresponsabilitat a tota la societat civil des dels poders públics s’ha de poder visualitzar que tothom participa: uns amb lideratge, d’altres molt més, altres menys i d’altres rebent ajudes per poder tirar endavant. Fins ara el que hem vist ha estat tot el contrari i com a banda sonora de la crisi ens diuen que hem estirat més el braç que la màniga per fer-nos subsidiaris del desastre. El resultat: perplexitat i indignació, cal canviar urgentment la banda sonora, el guió i si es pot els directors d’orquestra.

Maite Moreno publicat a: Revista Dones Digital