dijous 16 d’abril de 2009

UN PASSEIG PER L’ARGEL


Un viatge comença quan prens contacte amb la burocràcia. En aquest cas semblava molta, però finalment els tràmits es van accelerar i vàrem aconseguir tota la documentació necessària per entrar al país. Mai havia visitat un país amb tanta documentació.

A menys de dues hores de l’aeroport del Prat es troba la bella ciutat blanca i blava de l’Argel. És una ciutat mediterrània, mirant al mar, tranquil•la, sense sorolls, amb absència de música, amb policia i controls a tots els carrers i amb campanya electoral que no despertava grans il•lusions. En total es presentaven 6 candidats. Hi havia poques persones als espais dedicats al candidat guanyador (Buteflika per tercera vegada). L’oposició (FFS) cridaven a l’abstenció.

La ciutat de l’Alger sembla aturada en el temps. Un dia va ser blanca i blava i avui guarda a la memòria aquests colors. El nom dels carrers, el noms dels “liceus” ens recordaven antics temps. La casbah, declarada patrimoni de la humanitat, la part més costeruda de la ciutat, amb carrers estrets, amb edificacions altes i antigues, de color terrós, la vaig visitar amb prudència, no podia deixar de pensar en la pel•lícula La batalla d’Alger.

Un matí, un taxista ens portà a diversos indrets de la ciutat i ens oferí la possibilitat de visitar la mesquita més antiga de la ciutat situada a la casbah. Tenia diverses estances i mantenia el desnivell de l’indret. Entre destí i destí, ens explicava l’autoria de les construccions més emblemàtiques de la capital, es limità a citar a turcs i francesos.

En total han estat quatre dies de llargues excursions per una ciutat molt accessible per les seves distàncies, amb aturades als petits museus i amb temps suficient per poder observar des de les terrasses dels cafès la vida quotidiana.

A la tornada, vaig trigar hores en assimilar els canvis: pluges constants, canvis en el govern i els pirates enfadats.

dilluns 30 de març de 2009

EMBOLICA QUE FA FORT


De Kosovo no us en puc dir gran cosa més, perquè l’embolic és considerable. Hi ha declaracions per a tothom i una voluntat quasi unitària de demostrar que la independència no és raonable i ningú relaciona la independència de Kosovo amb la guerra dels Balcans. Europa, quan pensa en Kosovo, ho fa en clau interior de cada país, ho això diuen, és clar, perquè si pensessin en el conjunt, haurien de reconèixer que durant la guerra dels Balcans no van actuar.

Dels estudiants, hi ha un vídeo a la xarxa força il•lustratiu per completar les informacions. Déu n’hi do. L’estratègia del canvi de recorregut de l’última manifestació boníssima. Bolonya no és el mal de tots els desastres en qüestió educativa. Algú no ha fet la feina, no ha explicat el tema amb els detalls. Bolonya no és res més que l’intent d’organitzar un espai europeu de l’educació superior. La política de beques, el preu dels crèdits, dels màsters..., és responsabilitzat de cada govern. Europa no imposa el preu de les taxes universitàries, ni la dispersió de les manifestacions, això és cosa nostra.

En relació amb el català, el ple del Parlament Europeu ha tret totes les il•lusions als esforços realitzats del PP en la comissió de cultura, per tal d’aconseguir que la immersió lingüística fos declarada una pràctica educativa no apropiada. Ara suposo que ja no els interessa el tema, l’han canviat per un altre: la futura llei de l’avortament.

Unes mini vacances són un temps molt apropiat per a la reflexió de tot tipus.

diumenge 22 de març de 2009

UNA SETMANA ATAPEÏDA


La setmana passada començava com sempre, amb opinions sobre la crisi i les possibles solucions, però, a partir de dimecres les notícies excepcionals s’amunteguen.

Dimecres, la policia autonòmica entrà a la UB i acabà amb quatre mesos d’ocupació per part d’uns joves amb la pretensió de derogar els acords de Bolonya. Els enfrontaments, més propis d’altres temps, van acabar amb un nombre important de ferits entre estudiants, ciutadania, policia i 30 periodistes. Aquest cop les critiques al conseller Saura li han caigut per totes bandes, inclòs les de les pròpies files. A més a més, incomprensiblement va fer pública l’oferta quantitativa del finançament, la qual cosa també ha provocat tot tipus de comentaris. Era una cortina de fum o una estratègia ben calculada? No ho sé.

Més tard, coneixíem el resultat del referèndum (UGT) de SEAT, el referèndum de la divisió sindical i amb el resultat a favor de la proposta arribà també la unitat de les centrals (UGT-CCOO). Estem més a prop de la producció del nou model?

Quasi coincident en el temps, (dijous) els mestres anaven a la vaga -tres en un any- per mostrar el rebuig -no a Bolonya- sinó a la llei catalana d’educació, per un seguit d’aspectes que volen modificar i per tant negociar. Alguna cosa haurà de fer el Conseller d’Educació si vol la pau a les aules i al Parlament, per què la llei s’haurà d’aprovar? Què faran ER i IC al Parlament el dia de la votació si Ernest Maragall no modifica la llei?

Altra cop Kosovo, marxen, no marxen, ara potser serà d’aquí un any, de reconeixement res de res i de sortida immediata tampoc, de Kosovo, no de l’OTAN.

Com veieu la setmana ha estat distreta i insòlita. La Santa sembla que també ho serà, ja que les processons comptaran amb possibles protestes contra la futura llei de l’avortament. Fins la setmana vinent.

diumenge 1 de març de 2009

FUGINT DE L'AVORRIMENT


Fugint de l’avorriment i la monotonia de les notícies vaig decidir anar-me’n a Europa a veure el temps que feia i vés per on que vaig trobar notícies més pertorbadores que les publicades a casa.

La primera és de dijous 5 de febrer. És una resolució de recomanació a tots els països de la UE perquè reconeguin la independència de Kosovo. La recomanació es va aprovar amb 424 vots a favor, 133 en contra i 24 abstencions. Dels 27, hi ha 5 països que encara no ho han fet: Grècia, Xipre, Romania, Eslovènia i Espanya. De Grècia i Xipre ho entenc, de Romania i Eslovènia també, però d’Espanya? Ja sé que els arguments explicats són que vulnera la legalitat vigent, però és un argument massa feble. A la resta de països, majoria, 22, no els preocupa la legalitat vigent?


La segona, fa pocs dies es va aprovar un informe a favor del multilingüisme a la comissió de cultura. L’eurodiputat del PP Luís Herrero aprofità per introduir una esmena en contra de la immersió lingüística i el dret a escollir la llengua d’aprenentatge. Mentre els eurodiputats catalans volien suprimir tota referència a la immersió lingüística, els eurodiputats espanyols es van abstenir. Caòtic. Resultat, s’aprova l’informe. Si la memòria a curt termini no em falla, el Consell d’Europa valorà positivament el programa d’immersió. Alguns països europeus han valorat l’experiència, Ara aquest informe s’ha d’aprovar al ple durant el mes de març. Si ho arribo a saber em quedo a casa.

dimecres 18 de febrer de 2009

L'ODISSEA DE BARCELONA


L’odissea d’aquesta setmana al transport públic de Barcelona és comparable a la pràctica dels esports de risc. Necessito una assegurança especial?

Tot comença amb l’intent de agafar el primer carrilet que arriba a l’estació, ai!, potser he de dir L8 i per tant ja ha arribat el metro a Sant Boi? No sempre és possible agafar el primer, sovint és ple i cal esperar un segon carrilet-metro, perquè la conversió de carrilet a metro s’ha fet de la següent manera: abans teníem carrilet cada 7 minuts i portaven més vagons, ara cada 5 minuts, però són més curts, resultat? No cal que l’expliqui.

L’aventura continua: plaça Espanya fins a Catalunya. Aquest matí el metro ens ha expulsat a Urgell. Anava tant ple que no es podien tancar les portes i finalment s’han espatllat. Comentaris: ho fan expressament, aquesta setmana s’atura una bona estona a cada estació. Hospitalitat als congressistes de Montjuïc? Resultat: vint minuts tard a la feina que hauré de recuperar. Puc enviar la factura on correspongui? De moment només per fer-los saber el cost.

L’aventura finalitza: he arribat sa i estalvi a la feina i amb la cartera a la bossa. Tot un èxit. Algú no podrà dir el mateix, encara que avui ni els carteristes tenien espai per l’acció. Potser és la solució als robatoris del metro?

dilluns 26 de gener de 2009

ANY 2013


Ahir a la nit el govern espanyol i el govern català van arribar a un acord sobre el finançament. L’acord contempla el deute històric i ambdós governs es feliciten, conscients que han entrat en el llibre dels guiness. Les negociacions han estat costerudes: més de cinc anys.

Les negociacions van començar a l’any 2008 i van durar tot el mandat del govern tripartit (2006-2010). Per part del govern català, l’any 2010, van quedar aturades per les eleccions. Tots els partits d’esquerra portaven en els seus programes electorals la necessitat de continuar amb les negociacions fins aconseguir un finançament apropiat per a Catalunya.

El govern espanyol les va suspendre a l’any 2012 pels mateixos motius. Un cop finalitzades les eleccions generals van prosseguir les negociacions a petició del govern català, amb les recomanacions de la Unió Europea i el suport d’Obama.

L’acord tindrà una vigència limitada, fins al setembre de 2014.

dimecres 14 de gener de 2009

LES CONTROVERTIDES ACTUACIONS DEL CONSELLER


No sé si hi ha una campanya orquestrada cap al conseller Saura, però les seves actuacions són, si més no, força polèmiques i continuades.

Encara no fa tres dies de la seva presència a la manifestació de Barcelona, que ja tenim una altra actuació controvertida (la reducció de velocitat) contestada per part de la classe política i qüestionada pels experts com a mesura poc efectiva si no va acompanyada d’altres accions. Quan es disposarà d’estudis per saber si les mesures adoptades donen els fruits desitjats?

En la vida quotidiana, quan una persona comet un error o errors rectifica i pren nota per no repetir-los. En la vida quotidiana la gent s’equivoca i ho reconèixer. En la vida quotidiana ens equivoquem, però amb mesura. I els polítics, no s’equivoquen mai? Doncs, sembla ser que no. En política són els altres que no ho han entès, o són massa crítics, o no estan mai contents, o bé (alguns) organitzen campanyes contra el conseller. La culpa sempre és dels altres, com les criatures.

Segurament les coses són més senzilles. En la vida quotidiana apliquem alguns raonaments que funcionen força bé, és a dir, pensem les accions, les valorem, les realitzem i assumim les conseqüències. Ah! I de tant en tant, fem alguna renúncia. Consells de tota la vida.