dimecres, 18 / febrer / 2009

L'ODISSEA DE BARCELONA


L’odissea d’aquesta setmana al transport públic de Barcelona és comparable a la pràctica dels esports de risc. Necessito una assegurança especial?

Tot comença amb l’intent de agafar el primer carrilet que arriba a l’estació, ai!, potser he de dir L8 i per tant ja ha arribat el metro a Sant Boi? No sempre és possible agafar el primer, sovint és ple i cal esperar un segon carrilet-metro, perquè la conversió de carrilet a metro s’ha fet de la següent manera: abans teníem carrilet cada 7 minuts i portaven més vagons, ara cada 5 minuts, però són més curts, resultat? No cal que l’expliqui.

L’aventura continua: plaça Espanya fins a Catalunya. Aquest matí el metro ens ha expulsat a Urgell. Anava tant ple que no es podien tancar les portes i finalment s’han espatllat. Comentaris: ho fan expressament, aquesta setmana s’atura una bona estona a cada estació. Hospitalitat als congressistes de Montjuïc? Resultat: vint minuts tard a la feina que hauré de recuperar. Puc enviar la factura on correspongui? De moment només per fer-los saber el cost.

L’aventura finalitza: he arribat sa i estalvi a la feina i amb la cartera a la bossa. Tot un èxit. Algú no podrà dir el mateix, encara que avui ni els carteristes tenien espai per l’acció. Potser és la solució als robatoris del metro?