LA CRISI D’IDEES

Acabo de llegir l’article d’ahir (5 de desembre) de Quim Monzó a La Vanguardia sobre els arbres ecològics de Barcelona. Els esquifits arbres han costat 214.000 euros per sis avets, és a dir, més 35.000 euros per cadascun. La genial idea és de la responsable de medi ambient de l’ajuntament de Barcelona, no sé si ella sola o amb ajuda.

Els arbres estan situats per diversos llocs de la ciutat, jo només he vist el de la plaça Espanya, lleig, no m’agrada, hi ha un altre davant el mercat de Santa Caterina. En èpoques de crisi s’hauria de governar amb imaginació, bé una mica, sempre. Amb imaginació i participació ciutadana es poden fer moltes coses amb pocs diners. I després diuen que som poc participatius... Ara, potser l’any vinent els podrem muntar amb les bosses de plàstic: resolució de la comissió? Si estiguéssim en època de sequera ens haguessin explicat que no necessitaven aigua.

Si volen treballar pel medi ambient que ens expliquin: què passa amb les centrals nuclears a Catalunya? Que proposin un debat seriós abans que sigui massa tard. Aquest és el tema que preocupa a molta gent.

LES BOSSES DE PLÀSTIC

A partir de l’any vinent les bosses de plàstic s’hauran de pagar. La mesura vol reduir l’ús i abús de les bosses que tant perjudiquen al medi ambient.

Els ecologistes consideren la mesura insuficient, perquè ja fa massa temps que es parla i no s’actua. Res es diu de la quantitat d’embolcalls dels productes comercials d’ús quotidià, poques botigues emboliquen amb paper, poques recullen bosses per reciclar i poques no lliuren res.

Hi ha països propers que ja fa anys que van resoldre el tema amb diferents alternatives que van des del pagament, la inexistència o la prohibició. Mentre no arriba la mesura final: les podem rebutjar i començar a assajar les compres amb bosses pròpies.

Els canvis d’hàbits sempre són complicats, però en aquesta ocasió val la pena l’esforç. El planeta ens ho agrairà i reduirem les visites als contenidors.