CARAMEL

Aquest cap de setmana he anat a veure Caramel. Us la recomano. La sala era plena de dones. Caramel explica la història de cinc dones que treballen a la mateixa perruqueria i les relacions que estableixen amb diferents personatges del barri. La pel•lícula reflexa les contradiccions o doble moral de la societat La ubicació: el Líban rebentat per les guerres i els atemptats.

És la primera pel•lícula de Nadine Labaki, abans havia participat en anuncis publicitaris i com actriu. Per aconseguir un major realisme i unes històries creïbles ha treballat amb actrius que no totes són professionals. Caramel és el producte que s’utilitza a Orient per a la depilació. És una barreja de aigua, sucre i llimona.

Com a tot arreu, darrera les imatges dels mitjans de comunicació, hi ha la vida quotidiana de les persones que aspiren al mateix que en altres indrets absents de violència. Les mateixes il•lusions, desigs i aspiracions.

CAÒTICA BARCELONA

CAÒTICA BARCELONA

Estic molt emprenyada. Treballo a Barcelona, en una zona molt cèntrica (Via Laietana, metro Jaume I). Els robatoris formen part del paisatge, ja sigui al carrer Argenteria o al metro de Jaume I. A tots els companys i companyes ens han robat una o dues vegades, a mi per segona vegada, el dia 15 a les 9 del vespre.
Sempre que escolto parlar de la ciutat de Barcelona és per magnificar l’expansió, el disseny i els projectes de futur, mai per resoldre els problemes quotidians de la ciutadania, i no crec que sigui per desconeixement, perquè entre els habituals i els turistes el percentatge de robatoris és força elevat.
Realment no es pot fer res per acabar amb aquests forats negres de la ciutat? Tinc amics que ja no passegen per les rambles. Aquest és el model de ciutats del futur?
Massa vegades la resposta de la ciutat de Barcelona és no fer res, fins que els problemes són tant grans que esclaten a tots els mitjans de comunicació i durant uns dies tot són bones intencions, després, tot és desdibuixa altre cop (exemple; el top Manta que hi ha molt prop, que té una parada en una cantonada des de fa molt de temps i sempre amb el mateix producte, qualsevol dia llegirem: es traspassa).
Aquesta és l’única solució? Segur que no, amb imaginació i ganes de resoldre els problemes, més enllà del disseny futurista hi ha espai per les solucions actuals.

http://www.festivalmillenni.com/cat/conciertos.asp

Els amants de la música dels Balcans tenim una cita el proper dia 23 de gener al Palau de la Música. La banda d’Emir Kosturica nascuda a Sarajevo farà una única actuació a Barcelona.

CARTA ALS REIS

Aquest any m’hauries d’entendre una mica millor que l’any passat, per això he decidit fer-la pública i aclarir algunes qüestions que no han estat solucionades:

Primer, jo et demanava si aquest any, (el nen de la plaça) podia ser una nena, però he vist que no, torna a ser un nen. Potser que li portis una mica de roba que fa molt de fred i està despullat.
Segon, et deia esborranys, no que portessis esvorancs.
Tercer, et deia que hi havia massa brogit i ara hi ha excessiu silenci. Ho pots normalitzar?
Quart, et deia que governava la rauxa, i ara de tant seny ens avorrim, volem una mica de gresca, però només la justa i necessària .
Cinquè, dels cinemes només tenim un cartell. Podrien arribar els lumières, l’any vinent a Sant Boi?
Sisè, Podríem disposar d’un carrilet de trajecte complet amb WiFi?
Setè, porta una mica de carbó, l’any passat no en vas deixar i em sembla que el busquen per Barcelona (estan fent una mena túnels).
Vuitè, et recomano que posis una mica més atenció a les nostres peticions, sinó el nombre de desafectats cap a ses majestats anirà creixent.