PREGÀRIA DE GENER
(Ritu occidental)
Sou els Tres, sou els Tres
Viatjants de Comerç.
El Ros,
xampany i capons del Prat.
El Negre,
perles i abrics d’astracan.
El Blanc,
cotxes cromats i artefactes.
Salveu la Cristiandat
de l’Infern amb balanç magre.
Oremus …
(Resarem un parevostre
pels qui van errats de comptes
i per llur conversió
a la sagrada àrea del dòlar.)
Pere Quart
dissabte, 22 / desembre / 2007
diumenge, 9 / desembre / 2007
PARALLEL 40
PARALLEL 40Parellel 40 és un projecte cinematogràfic que va començar ara farà un parell anys. És una iniciativa integrada en un objectiu de cinema europeu.
El primer dijous de cada mes es projecta el documental del mes a 100 sales de cinema de tota Europa; un nombre important de ciutats de Catalunya i d’Espanya. A Catalunya es projecten en versió original i subtitulades en català. La xarxa de sales va creixent mes a mes.
La temàtica dels documentals ha estat molt variada: I for India, La ciudad de los fotógrafos, El perro negro o Els fills de Pinochet entre d’altres. Totes les pel•lícules tenen comú la història real, particular o col•lectiva en situacions extremes.
Aquest desembre li ha tocat el torn a Cançó per Argyris: crònica d’un nen grec supervivent de la barbàrie nazi. Els fets van passar fa més de 60 anys. Els nazis van entrar a la ciutat deDistomo i en menys de 10 hores van assassinar a 218 persones. El petit Argyris, tenia 3 anys, va perdre els pares i 30 familiars més. La pel•lícula vol ser un homenatge a les persones, a totes les persones que en la seva infància han patit unes barbaritats similars. Barbaritats que els acompanyaran la resta de la vida. Val la pena reservar a l’agenda el primer dijous de cada mes: dos quarts de nou:Parallel 40.
El primer dijous de cada mes es projecta el documental del mes a 100 sales de cinema de tota Europa; un nombre important de ciutats de Catalunya i d’Espanya. A Catalunya es projecten en versió original i subtitulades en català. La xarxa de sales va creixent mes a mes.
La temàtica dels documentals ha estat molt variada: I for India, La ciudad de los fotógrafos, El perro negro o Els fills de Pinochet entre d’altres. Totes les pel•lícules tenen comú la història real, particular o col•lectiva en situacions extremes.
Aquest desembre li ha tocat el torn a Cançó per Argyris: crònica d’un nen grec supervivent de la barbàrie nazi. Els fets van passar fa més de 60 anys. Els nazis van entrar a la ciutat deDistomo i en menys de 10 hores van assassinar a 218 persones. El petit Argyris, tenia 3 anys, va perdre els pares i 30 familiars més. La pel•lícula vol ser un homenatge a les persones, a totes les persones que en la seva infància han patit unes barbaritats similars. Barbaritats que els acompanyaran la resta de la vida. Val la pena reservar a l’agenda el primer dijous de cada mes: dos quarts de nou:Parallel 40.
diumenge, 2 / desembre / 2007
L'EDUCACIÓ: UN DEBAT PERMANENT
La Fundació Jaume Bofill acaba de publicar un informe sobre l’estat de l’educació (2006-07). Per no ser massa pessimista, afirmaré que l’informe apunta algunes tendències cap a l’esperança i unes propostes finals molt interessants. D’altra banda, fa pocs dies, es van presentar els principals eixos de la futura llei catalana d’educació que contempla alguns canvis: en l’accés, la docència, la carrera professional, l’autonomia de funcionament...
Esperem que entre l’informe de la Fundació, la futura llei, el proper l’informe PISA (no massa positiu) i la reflexió de tot el col•lectiu, es trobi un sistema educatiu que doni resposta a les necessitats actuals i futures, perquè, sí un altre món és possible, una altra resposta educativa és necessària i urgent. Necessària per poder organitzar i oferir una millor resposta des de la realitat concreta de cada escola, i urgent per no empitjorar.
Esperem que entre l’informe de la Fundació, la futura llei, el proper l’informe PISA (no massa positiu) i la reflexió de tot el col•lectiu, es trobi un sistema educatiu que doni resposta a les necessitats actuals i futures, perquè, sí un altre món és possible, una altra resposta educativa és necessària i urgent. Necessària per poder organitzar i oferir una millor resposta des de la realitat concreta de cada escola, i urgent per no empitjorar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
