La setmana passada començava com sempre, amb opinions sobre la crisi i les possibles solucions, però, a partir de dimecres les notícies excepcionals s’amunteguen.
Dimecres, la policia autonòmica entrà a la UB i acabà amb quatre mesos d’ocupació per part d’uns joves amb la pretensió de derogar els acords de Bolonya. Els enfrontaments, més propis d’altres temps, van acabar amb un nombre important de ferits entre estudiants, ciutadania, policia i 30 periodistes. Aquest cop les critiques al conseller Saura li han caigut per totes bandes, inclòs les de les pròpies files. A més a més, incomprensiblement va fer pública l’oferta quantitativa del finançament, la qual cosa també ha provocat tot tipus de comentaris. Era una cortina de fum o una estratègia ben calculada? No ho sé.
Més tard, coneixíem el resultat del referèndum (UGT) de SEAT, el referèndum de la divisió sindical i amb el resultat a favor de la proposta arribà també la unitat de les centrals (UGT-CCOO). Estem més a prop de la producció del nou model?
Quasi coincident en el temps, (dijous) els mestres anaven a la vaga -tres en un any- per mostrar el rebuig -no a Bolonya- sinó a la llei catalana d’educació, per un seguit d’aspectes que volen modificar i per tant negociar. Alguna cosa haurà de fer el Conseller d’Educació si vol la pau a les aules i al Parlament, per què la llei s’haurà d’aprovar? Què faran ER i IC al Parlament el dia de la votació si Ernest Maragall no modifica la llei?
Altra cop Kosovo, marxen, no marxen, ara potser serà d’aquí un any, de reconeixement res de res i de sortida immediata tampoc, de Kosovo, no de l’OTAN.
Com veieu la setmana ha estat distreta i insòlita. La Santa sembla que també ho serà, ja que les processons comptaran amb possibles protestes contra la futura llei de l’avortament. Fins la setmana vinent.
Dimecres, la policia autonòmica entrà a la UB i acabà amb quatre mesos d’ocupació per part d’uns joves amb la pretensió de derogar els acords de Bolonya. Els enfrontaments, més propis d’altres temps, van acabar amb un nombre important de ferits entre estudiants, ciutadania, policia i 30 periodistes. Aquest cop les critiques al conseller Saura li han caigut per totes bandes, inclòs les de les pròpies files. A més a més, incomprensiblement va fer pública l’oferta quantitativa del finançament, la qual cosa també ha provocat tot tipus de comentaris. Era una cortina de fum o una estratègia ben calculada? No ho sé.
Més tard, coneixíem el resultat del referèndum (UGT) de SEAT, el referèndum de la divisió sindical i amb el resultat a favor de la proposta arribà també la unitat de les centrals (UGT-CCOO). Estem més a prop de la producció del nou model?
Quasi coincident en el temps, (dijous) els mestres anaven a la vaga -tres en un any- per mostrar el rebuig -no a Bolonya- sinó a la llei catalana d’educació, per un seguit d’aspectes que volen modificar i per tant negociar. Alguna cosa haurà de fer el Conseller d’Educació si vol la pau a les aules i al Parlament, per què la llei s’haurà d’aprovar? Què faran ER i IC al Parlament el dia de la votació si Ernest Maragall no modifica la llei?
Altra cop Kosovo, marxen, no marxen, ara potser serà d’aquí un any, de reconeixement res de res i de sortida immediata tampoc, de Kosovo, no de l’OTAN.
Com veieu la setmana ha estat distreta i insòlita. La Santa sembla que també ho serà, ja que les processons comptaran amb possibles protestes contra la futura llei de l’avortament. Fins la setmana vinent.
0 comentaris:
Publica un comentari