L'ESPORT

Ara que tothom parla d’infraestructures, esvorancs, AVE i altres qüestions similars, per no fer-me repetitiva he decidit que jo parlaré de l’esport.

Diuen que l’esport és molt bo per a la salut i el benestar de les persones, a mi no m’agrada massa. De jove i d’això ja fa força temps, vaig començar a practicar bàsquet, no era gens bona, crec que en tres anys faig fer dues cistelles i ho vaig deixar.

Durant el franquisme vaig practicar el quatre-cents metros lliures, ho feia bastant bé. Era una mena d’esport obligatori. Hi participàvem; la joventut, la gent una mica més grans, els estudiants i els treballadors, les treballadores i els afiliats als clubs de l’època. Eren unes convocatòries que hi havia de tant en tant. La convocatòria, sovint, era una mica confusa, però...

Amb l’arribada de la democràcia, vaig decidir deixar l’esport definitivament, fins que fa poc temps, vaig observar que estava practicant altra vegada esport sense saber-ho i aquesta vegada de risc, ja que fa cada dia agafo el transport públic.

Jo crec que les autoritats havien constatat que la ciutadania no feia esport i han decidit oferir-nos una doble possibilitat: aventura i risc. Tot integrat i com diu l’eslògan: vagis on vagis gaudeix del trajecte. Això és imaginació.